Natura i cultura al sud de Costa Barcelona

No t'ho perdis

Sitges

Sitges, antiga vila de pescadors situada als peus del massís del Garraf, amb uns orígens mítics en la “Blanca Subur” –la ciutat ibera descrita fa 3.000 anys pels navegants grecs–, és avui un destí destacat en el mapa del turisme internacional i centre privilegiat de congressos, convencions i destacats esdeveniments culturals. El prestigi cosmopolita de Sitges va néixer fa més d’un segle, quan Santiago Rusiñol s’hi instal·là i convertí la vila en un dels punts de trobada dels artistes i intel·lectuals adscrits al moviment modernista. D’aleshores ençà, Sitges ha estat lligada a l’art i al turisme. N’hi ha prou amb una passejada per la vila per entendre el perquè: Sitges té una llum especial que captiva.sitges

En els carrers del primer tram del recorregut (sortint de la plaça de l’estació del tren en direcció a la plaça del Cap de la Vila) es pot copsar bona part del llegat dels “americanos”, que van contribuir al llarg d’un segle i mig al desenvolupament urbanístic de Sitges; amb aires de modernitat, van promoure l’enderrocament de les antigues muralles, l’arribada del ferrocarril i la construcció de noves cases d’acord amb els diversos estils arquitectònics de l’època: el modernista, el neoclàssic, l’eclèctic i el noucentista.

A l’avinguda d’Artur Carbonell i als carrers de Francesc Gumà, Sant Isidre i Illa de Cuba, es troben diverses d’aquestes cases d’”americanos”. Concretament al carrer de l’Illa de Cuba hi trobem Villa Avelina, al número 37, un edifici modernista construït per l’arquitecte Gaietà Buïgas –el mateix que va dissenyar el monument a Cristòfol Colom a Barcelona–, i la casa Manuel Planas i Carbonell, al número 21. Cal parar atenció als detalls amb ferros forjats, ceràmiques i fusteria. És la utilització d’aquests materials en l’arquitectura el que va marcar i diferenciar el moviment modernista i va elevar els antics oficis de ferrer, ebenista i ceramista a la categoria d’art.

sitges_3 sitges_2


Els “americanos” van ser també els primers impulsors de les activitats de lleure que acollien entitats com el Casino Prado Suburense, al carrer de Francesc Gumà, que posteriorment fou seu de les festes modernistes organitzades per Rusiñol entre els anys 1892 i 1899.

A la plaça del Cap de la Vila destaca en forma de proa la casa Bartomeu Carbonell (la Casa del Rellotge). El passeig pot continuar pel carrer Major per arribar a la plaça de l’Ajuntament, on es troba l’antic Mercat, una mostra interessant de l’arquitectura modernista concebuda per a ús públic, avui centre d’exposicions. Al costat, l’ajuntament, d’estil gòtic civil construït el 1889 damunt els fonaments i les parets mestres del castell medieval.

Ben a prop, coronant la Punta, una de les esglésies més fotografiades de Catalunya, l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, construïda el 1670.

A la plaça del Baluard cal aturar-se i gaudir de la brisa mediterrània i la serenor que ofereix la vasta panoràmica del mar i del passeig que s’exten a ponent amb dos quilòmetres de platges. Caminant cap a llevant, tindrem una visió única del Racó de la Calma, el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel, amb el pont que uneix els dos edificis: el Maricel de mar i el Maricel de terra.

sitges_4

Els anys 1892 i 1893 Rusiñol comprà dues cases de pescadors del segle XIV construïdes arran de mar. Va enderrocar-les i va aixecar el Cau Ferrat, la seva casa-taller. Pel Cau Ferrat i Sitges van passar els artistes més importants de finals del segle XIX. Dos anys després de la mort de Rusiñol, el 1933, es va convertir en el Museu Cau Ferrat.

sitges_5

Davant el Cau Ferrat s’alça el conjunt de Maricel, bastit sobre l’antic hospital de Sant Joan (segle XIV). El financer nord-americà Charles Deering, amic de Ramon Casas, atret per l’ambient bohemi del Sitges de l’època, va adquirir-lo juntament amb dues cases de pescadors per fer-hi un palau que fos residència i museu. Va encarregar les obres i els elements arquitectònics al polifacètic Miquel Utrillo, que aprofità part de la construcció medieval. Actualment els salons del palau Maricel i les terrasses decorades amb ceràmica popular s’utilitzen per fer recepcions, congressos i visites guiades a l’estiu; la part de mar allotja el Museu Maricel.

sitges_6

Cap a llevant, al final del carrer de Fonollar, s’obre el baluard Vidal i Quadras, des d’on s’obté una vista fantàstica sobre la platja de Sant Sebastià, que convida a fer un breu passeig vorejant el mar fins a arribar al cementiri vell. El cementiri allotja un conjunt d’escultures modernistes de Reynés i de Josep Llimona, entre d’altres.

sitges_7

Cal tornar a la plaça del Baluard i baixar al passeig de la Ribera, on destaquen els edificis dels números 17, 18, 20, 22 i 29, les cases Antoni Serra Ferrer, Francesc Robert Yarzabal, Simó Llauradó, Marina Planas i Isabel Ferret Martorell, respectivament, i el monument a el Greco, testimoni de l’admiració de Rusiñol per la figura i l’obra del gran artista cretenc, i de la seva capacitat d’engrescar tot un poble en la subscripció popular per erigir aquest monument. És recomanable continuar pel passeig Marítim i contemplar les mansions de la zona residencial del Terramar, primera ciutat-jardí de Catalunya (1918-1933), on hi trobarem, també, els jardins de Terramar. A principis del segle XX, Sitges esdevindria un dels principals centres de l’arquitectura noucentista i un dels primers centres d’estiueig de la burgesia catalana. Continuem fins al santuari de la Mare de Déu del Vinyet, un dels símbols més tradicionals de la identitat de Sitges. El culte a la Mare de Déu està documentat des del segle XIV. L’actual edifici es construí entre els anys 1727 i 1733.

sitges_8

Si es torna a la vila pel mateix passeig de la Ribera, cal trencar a l’alçada del carrer de Bonaire per arribar al Museu Romàntic Can Llopis. En aquesta formidable casa, construïda foramurs el 1793, es pot apreciar l’esplendor d’una època en què el comerç amb Amèrica fou el motor de l’economia sitgetana i de la comarca.

sitges_9

No cal oblidar altres llocs d’interès, com l’edifici de l’Hospital de Sant Joan Baptista, construït entre 1910 i 1912, una interessant obra de l’arquitecte Josep Font i Gumà envoltada d’un gran jardí. L’hospital –avui residència– compta amb diversos atractius que conviden a visitar-lo: la capella, amb un retaule del segle XVI pintat per Jaume Forner, les vinyes de moscatell adjacents i, sobretot, el celler on s’elabora la preuada malvasia de Sitges i també el moscatell.

Ja fora del nucli urbà, a 10 minuts en cotxe per la C-31, o bé en tren, es troba el petit nucli de Garraf, amb la característica filera de casetes de bany a la platja i el Celler de Garraf, obra de Gaudí i el seu deixeble Francesc Berenguer, magnífica mostra d’arquitectura modernista que allotja actualment un restaurant.

Amb la participació de:

GARRAF TURISME

GARRAF TURISME