Natura i cultura al sud de Costa Barcelona

No t'ho perdis

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú, cap de la comarca, es va formar a partir de dos nuclis històrics: la Geltrú, vila mil·lenària que ja apareix documentada abans de l’any 1000, i la Vila Nova, nucli nascut davant la Geltrú en terrenys de la veïna Cubelles, que va obtenir la carta pobla del rei Jaume I l’any 1274. La ciutat d’avui és fruit d’un important dinamisme cultural i econòmic: primer fou l’agricultura, la pesca, després el comerç marítim del segle XVIII, la indústria tèxtil del segle XIX i començament del XX, quan s’instal·là la indústria Pirelli i va capitanejar i refermar l’esperit industrial de la vila. Això no treu, però, que al mateix temps la vila comencés a descobrir els seus atractius turístics.Un passeig al llarg de la façana marítima –des del turó de Sant Gervasi fins a Sant Cristòfol– mostra la relació de Vilanova amb el mar. Al final del passeig de Ribes Roges, a la banda de ponent, es troben els vestigis més remots de la vila: el poblat d’Adarró. Els arqueòlegs dedueixen que el poblat iber, habitat des del segle VI fins al segle I a.C., establí un port marítim des d’on s’exportaven ceràmiques cap a altres punts de la Mediterrània; i que en el segle II a.C. s’hi instalà població romana. Avui es poden observar alguns murs de pedra que fan imaginar l’antiga distribució dels habitatges.

A continuació s’estenen el passeig i el barri residencial de Ribes Roges, on destaquen un seguit de cases modernistes d’estiueig de principis del segle XX. La torre de Ribes Roges, l’única que resta dempeus de les tres que tenia l’últim recinte fortificat de la marina vilanovina, data del 1850. Avui és un espai singular on l’artista contemporani Josep Guinovart ha recreat la seva interpretació del món mariner.

En aquest punt comença el passeig del Carme, un dels punts d’oci de la ciutat amb les terrasses, bars i restaurants, el parc de Ribes Roges i el port esportiu. Continuant pel passeig, a la cruïlla amb la Rambla, es distingeix el monument a Francesc Macià (president de la Generalitat de Catalunya i fill de la ciutat) obra de l’artista Josep Maria Subirachs. A partir d’aquí comença el sector més mariner de la vila, amb la Casa del Mar (amb grans finestrals en arc a la façana) o ca la Fassina (casa típica de pescadors, fàcil de reconèixer pel porxo sostingut per enormes bigues). Seguint el passeig Marítim es troba el port pesquer, un dels més importants de Catalunya en flota i captura. És interessant observar l’arribada de les barques a port, a les 8 del matí i a les 3 de la tarda.

vilanova-i-la-geltruvilanova-i-la-geltru_2


Al peu de la pujada de Sant Cristòfol es troba el far. Actualment, a més de la seva funció de guia, allotja el Museu del Mar. Si es puja el turó, es pot gaudir de l’encant de les cases senyorials i trobar l’ermita de Sant Cristòfol, del segle XIII, senzilla i austera, al costat de la qual visqué i morí l’escriptor i filòsof noucentista Eugeni d’Ors.
vilanova-i-la-geltru_3

Es pot retornar al monument a Macià i continuar Rambla amunt, l’artèria principal de la ciutat, amb més d’un quilòmetre de llargària i on destaquen cases senyorials d’estil modernista com can Pahissa (al costat de la via del tren). En l’encreuament amb l’avinguda de Jaume Balmes, la Rambla comença el tram vianalitzat on es pot copsar l’esplendor del segle XIX a les façanes de les cases senyorials, com la Casa Magriñà (també coneguda com Casa Renard). A l’altura de l’avinguda de Francesc Macià val la pena desviar-se un moment a l’esquerra de la Rambla i visitar el Mercat Central, amb més de 50 anys d’història.

vilanova-i-la-geltru_4

Just a l’altra banda de la Rambla es troba la plaça de la Vila, amb una escultura que recorda el passat indiano de la ciutat. És el monument a Josep Tomàs Ventosa i Soler (1797-1874), un vilanoví que va adquirir els terrenys i els edificis del convent dels caputxins, que estaven a la venda per l’aplicació de les lleis de desamortització del 1845, fet que va permetre la prolongació de la Rambla, dels carrers dels Caputxins i de Sant Sebastià i l’obertura del carrer de Francesc Macià i de la mateixa plaça de l’Ajuntament, on destaquen els edificis de la Casa de la Vila i la Casa Olivella, en una cantonada de la plaça.

vilanova-i-la-geltru_5

Continuant Rambla amunt s’arriba a la plaça de les Neus, amb l’església dedicada als patrons de Vilanova: Sant Antoni Abat i la Verge de les Neus. Destaca en la façana el rosetó de vitrall de l’artista Enric Cristòfol Ricart. Es voreja l’església i s’arriba a la façana de Sant Antoni, edifici del 1699. El campanar és una impressionant construcció de pedra de 52 metres d’alçada, bastit l’any 1736, amb la peculiaritat d’estar separat de l’església i de presentar una lleugera inclinació.

Cal tornar a la plaça de les Neus per enllaçar amb el carrer de Sant Gregori fins a la plaça de les Cols, on conflueix, entre d’altres, el carrer dels Caputxins, eix primordial del comerç del centre de la vila. En aquesta plaça destaquen la Casa Cabanyes i l’edifici seu del Foment Vilanoví. Pel carrer del Comerç s’arriba a la plaça de Pau Casals, on antigament es trobava l’ajuntament de la vila i des d’on ja s’albira, a la veïna plaça de la Diputació, el casalot de can Papiol, avui Museu Romàntic, que mereix una visita per entendre i reviure l’esperit romàntic de la Vilanova del segle XVIII.

vilanova-i-la-geltru_6

Des de la plaça de Pau Casals també s’avista, al final del carrer de l’Església, el portal del Nin, l’únic vestigi de la muralla medieval, datada l’any 1371. Des d’aquí, en dos minuts –pel carrer del Palmerar, plaça del Pou i carrer de la Unió, que cobreix el torrent de la Pastera, fita natural entre la Vila nova de Cubelles i la Geltrú–, s’arriba al cor de la vila medieval. Cal endinsar-se pels carrers i les placetes que ressegueixen el mil·lenari castell –avui seu de l’Arxiu Comarcal– i l’església de Santa Maria de la Geltrú, del segle XVII, per bé que ja és citada l’any 1260. Té un magnífic retaule barroc en l’altar principal. És recomanable passejar pels carrers estrets i suggerents de la Geltrú, seure a les placetes, d’entre les quals destaca la dels Lledoners, i gaudir de la calma.

vilanova-i-la-geltru_7

Ara cal baixar la pujada del Cinto per retrobar el carrer de la Unió. Un centenar de metres avall per aquest carrer hi ha l’antiga fàbrica de paper, la Paperera, avui centre de formació ocupacional i mostra de l’important llegat industrial que té Vilanova. Es continua baixant pel carrer de la Unió i un cop es travessa la rambla de Josep Tomàs i Ventosa apareixen els jardins i l’edifici imponent de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, que construí l’any 1884 aquest prohom, escriptor, diputat a Corts i ministre d’Ultramar, per allotjar les seves col·leccions d’art, i que avui serva, entre d’altres, un fons pictòric d’alta qualitat que fa imprescindible la visita.

vilanova-i-la-geltru_8

A poca distància, la plaça d’Eduard Maristany, davant l’estació del ferrocarril, construïda el mateix any que la Biblioteca-Museu. Vilanova té una història estretament lligada al tren: va ser a través d’aquest que la ciutat va experimentar un intens desenvolupament econòmic. Tant és així que en els antics tallers de l’estació es pot viatjar pel Museu del Ferrocarril, que conté una de les col·leccions de locomotores més importants del món.

vilanova-i-la-geltru_9

Ja fora de l’itinerari urbà, mereix una visita la masia d’en Cabanyes, casa i paratge on encara es respira l’esperit romàntic que acompanyà la vida i la mort del poeta Manuel de Cabanyes i del pintor Alexandre de Cabanyes. Avui dia allotja, conseqüentment, el Centre d’Interpretació del Romanticisme. És un indret ideal per on passejar i gaudir de la vista sobre Vilanova i asseure’s a l’ombra del contigu i centenari Pi Gros, arbre monumental.

vilanova-i-la-geltru_10

Gaudeix Vilanova

Amb la participació de:

GARRAF TURISME

GARRAF TURISME